Avui he viscut una d’aquelles situacions que m’han omplert d’indignació i de vergonya de pertànyer al món on visc.
Aquest mati han aparegut per la feina dos nois, camerunesos, totalment perduts, no sabien ni a quina ciutat estaven i només parlaven en francés. Desprès de preguntar-lis en què els podiem ajudar ja que no veiem la relació amb el nostre departament, ens han explicat la seva odissea particular. Van arribar en patera a Fuerteventura on van estar uns dies en un camp de concentració (perdó, camp de refugiats), els van ficar juntament amb uns cent homes més en un avió en direcció a la península, quan van aterrar sense saber a quina ciutat estaven, els van ficar en un tren en direcció Lleó i allà els van enviar per separat en direccions oposades. A aquests dos els van fer pujar en un tren en direcció a la meva ciutat, on van arribar ahir a la nit.
I ara estan a una ciutat on no coneixen res ni a ningú, sense un euro a la butxaca i sense saber què fer. A tots els llocs on els hem enviat que, pensàvem, els podien ajudar, se’ls han tret de sobre, absolutament de tots. Els pobres nois han tornat amb nosaltres. Ens ha fet tan de mal el cor que hem mogut cel i terra fins que hem aconseguit que poguessin anar a un lloc d’acollida, tot i no ser la nostra feina. Llavors ha vingut l’altre: com anàven fins allà sense conèixer la ciutat i caminant? Hem intentat vàries coses que també em reservaré i ningú ha mogut ni un dit. No podia permetre de cap de les maneres el tracte que estaven rebent, pitjor que gossos. Per això els he agafat amb el meu cotxe i els he portat personalment i he estat amb ells fins que he sabut del cert que passarien la nit en un lloc calent i que tindrien un plat per sopar.
[@more@]
No vull penjar-me medalles però era del tot imperdonable i inhumà el tracte que estaven rebent per part nostra.
Durant el trajecte he pogut parlar amb ells, m’han explicat la seva odissea i moltes més coses. Però ha estat el comentari d’un d’ells, d’en Benjamin, que m’ha fet omplir els ulls de llàgrimes:
Jo: Tu has froid?
Benjamin: Oui. Beaucoup de froid.
Jo: Je mettreré le chauffage plus haut.
Ben: No, ça fais rien. Ça va. J’ais froid a l’interieur, au coeur.
Davant d’això no hi ha lloc a més comentaris.
ostres… sense paraules 🙁
quina sort han tingut de trobar-te… 🙁
hi ha massa injustícies, o massa girades de cap mirant a d’altres bandes.. si tots féssim algun dia com tu potser ho començaríem a solucionar.. ostima..
de vergonya. O de la manca de vergonya dels qui condemnen aquesta gent a la misèria. Després de carregar-nos el seu continent i les seves formes de vida, ara toca que no en quedi cap que no serveixi d’escombriaire a les nostres fantàstiques «polis».
Un petó ben fort, Frederic.
…
És un drama. Tan de bo poguéssim fer-hi alguna cosa… amb resultats immediats.
1petó!
Malauradament en aquest mon segueixen havent-hi massa injusticies. Malauradament aquest mon s’esta deshumanitzant massa. Cal sempre, posar-nos a la pell de l’altre persona…, no hi ha paraules. Bona accio Frederic.
Per cert, perdona la meva ignorancia tremenda, podria algu traduir la conversa per un inepte en frances? Merci.
Quin nus a la gola, Frederic. I aquests encara han tingut la sort d’anar a topar amb tu.
Amb el teu permís, traduiré la conversa:
Deric: Tens fred?
Benjamin: Sí. Molt de fred.
Deric: Posaré la calefacció més forta.
Ben: No, no hi té res a veure, està bé així. Tinc el fred a l’interior, al cor.
I aquestes paraules, frederic, seguir que marquen més que mil discursos, o que mil imatges repetides per la tele.
Un somriure per tu, i ‘un sourire d’espoir’ per ells 🙂
Doncs el problema es molt greu i la solució no pasa nomes per ser bones persones aqui (que sort que hi ha gent com en Frederic perque si no…) la solució pasa per evitar que arribin de la forma que arriban , la solució pasa per controlar les mafies que els enganyen , els hi prenen tots els diners que tenen , els hi prometen el parais i els deixen abandonats dalt d´una patera despres d´haber cobrat i on la mort els espera.
Evidenment que despres el govern espanyol tindria que tenir un dispositiu molt millor que l´actual , pero tot i que la comparació es penosa ho podriem comparar amb la droga , no cal lluitar un cop ja es als nostres barris , cal lluitar al tercer mon on es cultiva perque als pobres pagesos els hi dona mes diners plantar coca que cafe , perque per molts d´ells es l´unica forma de poder menjar…en fi , podria estar hores escrivint i no podria pas dir tot el que vull dir…jo tambe hem sento fred despres de llegir aixo…
si els grans herois es distingeixen per tenir un gran cor, aleshores tu n’ets un…
🙂
Quatre comentaris:
1. Un 10 per tu.
2. És una clara demostració que aquests temes (la immigració) s’han de gestionar des de la proximitat més próxima, o sigui, els ajuntaments.
3. Els ajuntaments sense competències clares i sense un finançament adequat estan condemnats a ser del tot inoperatius.
4. Quina merda llei d’estrangeria té aquest cony d’Estat!
Els queda encar molts dies i nits fredes, fred al cos i fred al cor, però també n’estic segur que hi trobaran algú (com tu, com molta gent) que els hi donarà una mica d’escalfor. Aquesta però és l’almoïna dels pobres, dels perduts del segle XXI, una almïda que se’ls dóna de cor però que no soluciona res i que manté l’angunia constant d’aquells que no saben on s’hi troben ni on van. L’únic que podem fer «nosaltres», el que tu has fet Frederic, ajudar amb el que puguem . Una abraçada.
I els milers i milers de funcionaris i politics que paguem són incapaços de trobar una sol.lució més digne a aquest problema?. És incomprensible!.
Sembla que hagen llegit el teu article:
http://www.elpais.es/vineta.html?d_date=20051205&xref=20051205elpepivin_3&type=Tes&anchor=elpporopi
A veure si millor així:
Ostres… m’he quedat glaçada…
Els humans som menys humans que mai… Quant de temps durarà tot plegat? FIns a la fi de la història? 🙁
La majoria d’habitants de Salt son així, arriben sense res. Desprès, roben….
Crec que algú els hauria d’ajudar.
Fa ja molt, moltíssim temps que me n’he adonat de que no som humans (com diu l’Eudald Carbonell en el seu magnífic llibre) i de que anem camí (un altre cop!) de la caverna. Això sí: en pots estar ben segur que de tots aquests fets, l’únic que sortirà a la merda de les teles són les pateres. No en sortirà pas un tren de la RENFE com el que va portar aquests dos nois, no!. Quins cullons de país (sense perdó)!. 🙁