El misteri dels carrets de supermercat – 1ª part

Hi havia una vegada un poble que no era ni massa gran ni massa petit, per això li agradava anomenar-se “vila”, el feia sentir més important que un humil poble, tot i que no tenia la categoria de ciutat, desitjava aconseguir-la amb totes les seves forces, però mentre això no arribava s’havia d’acontentar en ser vila.

Feia molts i molts anys sí que era un poble, i ben petit, però un bon dia va començar a arribar gent i gent i més gent d’arreu del país i, més tard, de l’estranger i tot. I es va anar omplint de cases i edificis, de parcs i jardins, de museus, teatres i biblioteques, de bars i discoteques, de botigues i supermercats, fins i tot un gran hotel i un hospital! Però encara no havia aconseguit ser ciutat i estava trista.

Un dia, ben aviat, en un racó de la vila va aparèixer un centre comercial, ple de botigues, restaurants i un cinema. Ja ho tenia gairebé tot per ser ciutat, només li faltava una mica de prestigi i un centre cultural. I això, poc a poc ho podia aconseguir amb facilitat.

Però un dia, de bon matí, quan un dels vilatans va sortir de casa seva per anar a treballar, com feia cada dia a la mateixa hora, va veure una cosa estranya al passar per un dels carrers principals, doncs al costat d’uns netíssims contenidors soterrats, hi havia aparcat, un carret de supermercat.

El vilatà va pensar que potser algú l’havia oblidat o abandonat i que aviat els del supermercat el vindrien a buscar. I va continuar el camí cap a la feina tan tranquil.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: El misteri dels carrets de supermercat – 1ª part

  1. Aixo dels carrets es molt fort! Es que s’ha de tenir barra per emportar-te el carret i deixar-lo tirat pel carrer! On visc jo n’hi ha un del Tesco.

  2. barbarabcn diu:

    hola hola

    Molt bon any

    petons i fins la propera

  3. Ainalma diu:

    Doncs sí que solen ser coses de ciutat l’última que contes… On jo visc això es queda curt…

  4. Ep! Em vull més…ara que començava a posar-se interessant….

    Petons!

    Lili 😉

Els comentaris estan tancats.