El misteri dels carrets de supermercat – 2ª part

Però vet aquí que al dia següent, al passar pel mateix carrer principal, al costat dels netíssims contenidors soterrats, va veure sorprès, que el carret de supermercat continuava allà, trist i abandonat, però això no era tot, si no que al seu costat, tant trist i abandonat com ell, hi havia un altre carret d’un altre supermercat.

Allò no podia ser normal, així que d’un plegat se’n va anar al supermercat a comprar alguna cosa per sopar. En arribar es va sorprendre encara més, doncs al entrar no hi havia cap carret per poder fer la compra amb comoditat i va haver d’agafar un cistell, amb rodetes, això sí.

El misteri augmentava més i més. Sobretot quan al tercer dia, al sortir de casa seva, el vilatà va descobrir que al costat mateix del seu carrer, en uns altres contenidors netíssims però no soterrats, hi havia un carret de supermercat abandonat.

Va començar a caminar cap a la feina esverat i a cada costat de cada netíssim contenidor hi havia, fent-li companyia, un carret, amb la seva moneda i tot!

Caminava i pensava que qui podia ser la persona que deixava abandonats tots aquests pobres carrets al mig del carrer, estava segur que algun supermercat o, potser més d’un i tot, estaria trist de veure com els seus carrets anaven desapareixen l’un rera l’altre. Però qui estava més trist de tot era el poble que era vila i volia ser ciutat perquè veia com, d’aquesta manera, els seus desitjos de ser una ciutat neta, bonica, amable, tolerable, solidària i cultural, podrien desaparèixer tan misteriosament com havien aparegut els carrets al costat dels netíssims contenidors.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.