El misteri dels carrets de supermercat – 3ª part (i final?)

Per això, una tarda quan el vilatà passejava la seva gosseta pel carrer, li va xiuxiuejar una idea a cau d’orella: s’havien de tornar els carrets als seus supermercats.

-Com ho faré? –va preguntar el vilatà –jo sol no puc.

-Sí, ja ho sé –va dir la vila –però si avisem a l’Ajuntament, ells sabran què fer i trobar la manera que no apareguin més carrets de supermercat al costat de netíssims contenidors soterrats o no.

-Tens raó! Això hem de fer i dir-ho a tothom de la vila, d’aquesta manera tot quedarà ben net i polit i podrem ser una ciutat exemplar a la comarca.

-Exacte! Ara em fas feliç.

I dit i fet. Al matí, abans d’anar a la feina, va passar un momentet per l’Ajuntament i els va dir el que passava cada matí quan sortia de casa. I va passar que es van quedar molt sorpresos perquè no se n’havien adonat de res perquè ningú, cap vilatà ni cap supermercat, els havia avisat del que succeïa i es va posar mans a l’obra.

Al dia següent, quan el vilatà va sortir de casa seva va poder comprovar com els carrets de supermercat abandonats al costat dels netíssims contenidors havien desaparegut i va córrer cap al primer supermercat que va trobar i el ve veure feliç i content: tenia tots els carrets al davant de la porta, ben posades en filera, esperant els primers clients del dia!

Els carrets havien desaparegut dels carrers tan misteriosament com havien desaparegut!

I el vilatà es va posar molt feliç i va anar a treballar content. Mai més va tornar a veure carrets de supermercat abandonats al costat de netíssims contenidors, que ara estaven encara molt més nets, però sempre li va quedar un dubte: qui havia abandonat els carrets de supermercat? Era realment un altre misteri i no ho van arribar a descobrir mai, però era igual perquè no van tornar a fer mai més. Aquella persona o persones, no se sap, quan es va adonar que els carrets eren un altre cop als supermercats, va entendre que eren més feliços quan els tornaven al lloc que els correspon després d’ajudar al vilatà a fer la compra, perquè d’aquesta manera pot tornar a ajudar un altre vilatà i no embrutar els carrers.

Finalment el poble que era vila i volia ser ciutat va aconseguir el prestigi que li faltava i el gran centre cultural.

 

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: El misteri dels carrets de supermercat – 3ª part (i final?)

  1. emma diu:

    plas plas plas!!!

  2. el7 diu:

    Genial!!!, em pregunto quin poble/vila podria ser???

Els comentaris estan tancats.