Arxiu de l'autor: deric

A la recerca de la cretivitat perduda.

Inconscientment ho sabia, sabia que escriure un post sobre la meva vagància, sobre la meva crisi creativa, em serviria de catarsi i em faria posar les piles. I així ha estat. Des d’aquell post que (si bé en el blog … Continua llegint →

11 comentaris

A petició de…

l’Elisenda Camins vermells que porten cap a mons fascinadors per explorar: [@more@] Tweet

5 comentaris

Crisi creativa

Un comentari de Noieta al meu anterior post m’ha fet pensar perquè té tota la raó: darrerament faig post tipus dietari copiant les sentències del dietari o com l’anterior, copiant un dels deures d’anglès (per això està a la categoria … Continua llegint →

10 comentaris

What public holidays do you have in your country?

The most important for me is the last day of the year because I do a great party with my friends. We go at friend home to dinner. The evening meal are always special. You know: an aperitif; the first … Continua llegint →

4 comentaris

Dietari 28

La llavor de la veritat pot trigar en florir, al final, però, floreix de totes totes. Gregorio Marañón [@more@] Tweet

10 comentaris

Preparant el dinar

De vegades m’encantaria que casa meva fos una mica com aquella de la sèrie Friends, plena d’amics que entren i surten amb tota confiança, sense que sigui necesària una invitació a venir. Però ja sabem com som els catalans, que … Continua llegint →

15 comentaris

Assassinant conills

No m’havia passat mai, amb la quantitat d’anys que fa que condueixo, però ahir a la nit devia tocar. Anava conduint tant tranquil per la carretera, de nit, quan se’m creua un conill pel davant i no vaig poder fer … Continua llegint →

13 comentaris

Tal dia farà un any!

Sembla mentida però demà farà un any que vaig començar aquesta aventura dels blogs. Ho vaig fer una mica tímidament, sense saber si hi havia algú a l’altre costat que podia llegir el que jo escrivia o si podia interessar… … Continua llegint →

26 comentaris

Fires 2005

[@more@] Ja les tornem a tenir aqui, són les Fires de Sant Narcís de Girona! Esteu tots convidats a venir i disfrutar-les. Tweet

7 comentaris

La vida secreta de les paraules

Isabel Coixet ho ha tornat a fer. Ha tornat a dibuixar una pel.lícula plena de sentiments sense ser sentimental, trista, dramàtica, dura, que t’arriba directament, no ja al cor, sinó a les entranyes. Si La meva vida sense mi, ja … Continua llegint →

8 comentaris