-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- gener 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- març 2006
- febrer 2006
- gener 2006
- desembre 2005
- novembre 2005
- octubre 2005
- setembre 2005
- agost 2005
- juliol 2005
- juny 2005
- maig 2005
- abril 2005
- març 2005
- febrer 2005
- gener 2005
- desembre 2004
- novembre 2004
Categories
- No hi ha categories
Meta
Arxiu de l'autor: deric
Somnien el canaris en ocells voladors?
Això no ho puc saber, però el que sí he descobert aquest mati, fa bén poca estona és que el canaris, al menys el meu, ploren. Sí, sí, ho m’he equivocat al escriure-ho ni m’he tornat boig. Avui, per primera … Continua llegint
No tinc res a dir
Doncs això. M’he posat a escriure un post però com no em surt res, he decitit deixar-ho. Vaig a posar-me un dvd, posaré la versió original i cercaré els subtituls inexistents en català, potser algun dia em sorpendré. Avui no. … Continua llegint
I el català?
Ja va sent hora que comencem a queixar-nos. Fins ara no havia dit res esperant que el govern català aportés alguna solució, però com no sembla que els importi gaire (la mostra està amb el boicot als productes catalans que, … Continua llegint
Superant obstacles
Feia dies que no podia posar cap post i tot es deu a un nou repte que m’havia marcat i que avui, per fi, s’ha acabat. El nou repte, aquesta vegada, venia en forma d’oposicions per pujar de categoria dins … Continua llegint
Tal dia com avui
Un dissabte com avui de fa mooooooooooooooooooooooooooooooo ooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooolts anys, vaig veure la llum per primera vegada! [@more@] Tweet
Cinc minuts desprès
Cinc minuts abans havia obert un ull. Ja començava a clarejar. Vaig obrir l’altre. El cel abandonava plàcidament les ombres de la nit il.luminant-se de llum taronjada, groga. El sol volia mostrar el seu primer raig. Tímid. Vergonyós. Inapreciable. Escalfar. … Continua llegint
La terra promesa?
Avui he viscut una d’aquelles situacions que m’han omplert d’indignació i de vergonya de pertànyer al món on visc. Aquest mati han aparegut per la feina dos nois, camerunesos, totalment perduts, no sabien ni a quina ciutat estaven i només … Continua llegint
Pais Valencià – Catalunya
Mira que arribem a ser ruquets els humans! Ens agrada fer polèmiques d’allà on no les hi ha! Feia temps que no em sentia tan ben tractat a una ciutat diferent de la meva. He de reconèixer que vaig anar … Continua llegint
Miquelet, espera’ns!!!
Sí, sí, Miquelet, espera’ns que demà venim a coneixe’t. Volem comprovar de primera mà que els valencians i els catalans, som germans, encara que els politics ho vulguin negar. Però qui son aquests? Representen realment a la gent que governen? … Continua llegint
Velles amistats
Hi ha amistats que es resisteixen a morir tot i l’interés que, de vegades conscientment o inconscient, hi poses de la teva part. De vegades, amistats que de cap de les maneres voldries perdre, s’escorren com la sorra de la … Continua llegint