Arxiu de l'autor: deric

Somnien el canaris en ocells voladors?

Això no ho puc saber, però el que sí he descobert aquest mati, fa bén poca estona és que el canaris, al menys el meu, ploren. Sí, sí, ho m’he equivocat al escriure-ho ni m’he tornat boig. Avui, per primera … Continua llegint →

7 comentaris

No tinc res a dir

Doncs això. M’he posat a escriure un post però com no em surt res, he decitit deixar-ho. Vaig a posar-me un dvd, posaré la versió original i cercaré els subtituls inexistents en català, potser algun dia em sorpendré. Avui no. … Continua llegint →

6 comentaris

I el català?

Ja va sent hora que comencem a queixar-nos. Fins ara no havia dit res esperant que el govern català aportés alguna solució, però com no sembla que els importi gaire (la mostra està amb el boicot als productes catalans que, … Continua llegint →

6 comentaris

Superant obstacles

Feia dies que no podia posar cap post i tot es deu a un nou repte que m’havia marcat i que avui, per fi, s’ha acabat. El nou repte, aquesta vegada, venia en forma d’oposicions per pujar de categoria dins … Continua llegint →

16 comentaris

Tal dia com avui

Un dissabte com avui de fa mooooooooooooooooooooooooooooooo ooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooolts anys, vaig veure la llum per primera vegada! [@more@] Tweet

22 comentaris

Cinc minuts desprès

Cinc minuts abans havia obert un ull. Ja començava a clarejar. Vaig obrir l’altre. El cel abandonava plàcidament les ombres de la nit il.luminant-se de llum taronjada, groga. El sol volia mostrar el seu primer raig. Tímid. Vergonyós. Inapreciable. Escalfar. … Continua llegint →

6 comentaris

La terra promesa?

Avui he viscut una d’aquelles situacions que m’han omplert d’indignació i de vergonya de pertànyer al món on visc. Aquest mati han aparegut per la feina dos nois, camerunesos, totalment perduts, no sabien ni a quina ciutat estaven i només … Continua llegint →

19 comentaris

Pais Valencià – Catalunya

Mira que arribem a ser ruquets els humans! Ens agrada fer polèmiques d’allà on no les hi ha! Feia temps que no em sentia tan ben tractat a una ciutat diferent de la meva. He de reconèixer que vaig anar … Continua llegint →

15 comentaris

Miquelet, espera’ns!!!

Sí, sí, Miquelet, espera’ns que demà venim a coneixe’t. Volem comprovar de primera mà que els valencians i els catalans, som germans, encara que els politics ho vulguin negar. Però qui son aquests? Representen realment a la gent que governen? … Continua llegint →

8 comentaris

Velles amistats

Hi ha amistats que es resisteixen a morir tot i l’interés que, de vegades conscientment o inconscient, hi poses de la teva part. De vegades, amistats que de cap de les maneres voldries perdre, s’escorren com la sorra de la … Continua llegint →

11 comentaris