Arxiu de l'autor: deric

Quan venen els dracs

Aquest matí m’he llevat preocupat, ja fa dies que intueixo que aviat vindran els dracs blaus. De fet ja fa més de dos anys que aquests dracs van venint poc a poc, van deixant pinzellades del que volen aconseguir i … Continua llegint →

14 comentaris

Quins nervis!

Feia anys, em sembla que des que era petit que no estava nerviós per la nit de Reis i és que des de que vaig saber d’on venien aquests tres personatges màgics, que em van començar a fer els regals … Continua llegint →

9 comentaris

Vull salvar en Kong

De vegades, quan em dóna per estar tendre, m’agradaria veure la pel.lícula Títànic sense que s’enfonsés el vaixell, Troya sense que incendiesin la ciutat, Romeo i Julieta sense que morin els dos nois… Aquesta tarda he anat a veure la … Continua llegint →

4 comentaris

D’autoregals

Avui m’ha arribat a casa l’autoregal que m’havia fet per Nadal. De fet, me’l vaig comprar a principi de desembre per celebrar el meu aniversari però no me l’han portat fins avui. Sempre m’agrada, a part dels regals que em … Continua llegint →

6 comentaris

Ja els tinc tots!

I quatre dies abans de la data! No em puc creure que aquest any vagi tan bé amb els regals de Reis, acostumat a anar sempre a darrera hora. Potser és pel fet que aquest any he tingut tota la … Continua llegint →

5 comentaris

Un any més!

I ja en tenim 2006… Bé, de l’era cristiana perquè si comtessim tots els altres en tindriem moltíssims més. A mi de vegades m’agrada començar a comptar els anys des de la data de la primera olimpíada grega perquè en … Continua llegint →

5 comentaris

«Màscares de nit»

Aquest llibre va ser premi de narrativa breu Ciutat de Mollerusa 2005 i està escrit pel que va ser professor meu en el taller d’escriptura, l’Àlex Hernàndez i, que per cert, alguna vegada es deixa caure pel blog. En aquest … Continua llegint →

4 comentaris

Dia insustancial

Així és com he viscut el dia d’avui, sense que passi res d’especial, com un dia de trànsit entre el dia d’ahir en que vaig anar a Barcelona a veure uns amics que feia més d’un any que no veia … Continua llegint →

4 comentaris

No m’agrada dia dels Innocents

No, no m’agrada el 28 de desembre i mai he entès perquè celebrem que tal dia com aquest, fa 2.005 anys hi va haver una matança de nens nounats. I tampoc entenc perquè ens hem de gastar bromes, enganxar-nos llufes … Continua llegint →

4 comentaris

«La por que no s’acaba mai»

De tant en tant m’agrada parlar dels llibres que m’ha impactat i ara, he de tornar a parlar d’un llibre de la Dolors Garcia i Cornellà, el seu darrer llibre i merescut premi 10 de Literatura Infantil i Juvenil. La … Continua llegint →

12 comentaris