-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- gener 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- març 2006
- febrer 2006
- gener 2006
- desembre 2005
- novembre 2005
- octubre 2005
- setembre 2005
- agost 2005
- juliol 2005
- juny 2005
- maig 2005
- abril 2005
- març 2005
- febrer 2005
- gener 2005
- desembre 2004
- novembre 2004
Categories
- No hi ha categories
Meta
Arxiu de l'autor: deric
De vacances
Comencen uns dies de vacances, se suposa que la setmana santa és el començament de la primavera, és quan pots fer el primer bany de sol a la platja i disfrutar del bon temps. Però com aquest any cau tan … Continua llegint
Traicions a la memòria
Aquest migdia, quan he arribat a casa i he vist la foto ampliada d’en Wookie que he posat en un lloc privilegiat de les lleixes del menjador, just al costat de la taula on dino, he sentit un cop al … Continua llegint
I gosseres dignes.
Desprès de la visita tan decepcionant a la primera gossera, vaig visitar dues més, un criador de gossos i unes quantes botigues. [@more@] Dels segons no us en parlaré, de les altres dues gosseres, sí. La següent que vaig visitar … Continua llegint
Què el treball dignifica? I una merda!!!
El primer dia de retorn a la feina després d’una baixa laboral per estrés és dur perque tothom et pregunta i et pregunta i et pregunta i et pregunta i et pregunta i et pregunta i et pregunta i et … Continua llegint
De retorns
Post escrit ahir dia 20 de març i que no vaig poder penjar al dip per problemes generalitzats amb el servidor:[@more@]Demà torno a anar a treballar. Sembla que el nerviosisme, l’agobiament i l’estrés han quedat una mica enrera, només una … Continua llegint
Gosseres infernals
Avui fa un mes i dues setmanes que el meu gos va empendre un camí molt allunyat del meu, un camí que el va dur cap a les estrelles. [@more@] El meu gos, com sabeu, no vivia a casa amb … Continua llegint
Viatger per un camí imaginari
Avui em sento d’aquesta manera, viatger per un camí imaginari que no sé on em durà ni quan arribaré al desti, un camí ple de corves dificil i rectes molt llargues. [@more@] Ahir a la nit, quan tornava del Manantial … Continua llegint
El Canari
Finalment el canari s’ha decidit a deixar-se veure, aqui teniu alguna foto de l’Alexandre: [@more@] Tweet
Amenabar m’estima
Sí, és cert, m’ho ha dit aquesta nit. De fet s’ha passat tota la nit anant darrera meu, cercant-me, buscant una paraula meva, una mirada, una complicitat. [@more@] Però jo no volia, no era a ell a qui jo cercava … Continua llegint